Els problemes físics de les persones no haurien de ser cap impediment per a fer funcionar un ordinador, per aquest motiu hi ha certs programes que ens faciliten l'accessibilitat als S.O.
Podem trobar gent amb problemes de vista. Per aquest tipus de persones podriem utilitzar l'eina de lupa de windows, que el que fa es augmentar la visió d'un rang seleccionat.
També existeixen programes d'audiodescripció per a persones cegues o lectores en el cas de documents ofimàtics.
Trobem també persones amb mobilitat reduida o total a certes parts del cos per tant no podran fer servir un ordinador de la manera convencional.
Per aquests casos trobem programes que ens permeten controlar l'ordinador per la camara web, seguint el moviment del nostre cos com per exemple eViacam.
viernes, 4 de junio de 2010
Deep Freeze
Per a què serveix, quan i a on convé fer-lo servir?
Congelar un ordinador ens permet mantenir el nostre disc dur en el mateix estat. Això vol dir que des del punt en el que congelem l'ordinador no hi podran haver canvis de les àrees congelades o si més no, no tindran efecte ja que en la següent iniciada del PC es perdran els canvis.
Per tant congelarem un ordinador sempre i quan sapiguem que l'haurà de fer servir un gran nombre d'usuaris que no tenen nivell suficient per poder-lo fer servir amb compte i per tant hi hagi un gran nivell de possibles fallades.
Avantatges:
La gran avantatge és la protecció de dades que podem aconseguir respecte a fallades del sistema, virus o altres atacs.
Inconvenients:
En el cas de les actualitzacions importants del sistema operatius no les podrem fer si està congelat, o com a mínim no serviran ja que al reiniciar es perdrien.
Deep Freeze Standard
Congelar:
Per congelar amb Deep Freeze Standard tan sols haurem de instal·lar el programa. Un cop instal·lat haurem de reiniciar i un cop reiniciat ja estarà congelat.
Descongelar:
Per descongelar-lo haurem d'entrar a la configuració del programa. Per fer-ho fem doble clic sobre l'icona del costat del rellotge o be Ctrl+Alt+Shift+F6 per defecte.
Fem intro per què encara no hem assignat cap contrasenya. Dins la configuració podrem dir-li com s'iniciara, si congelat, congelat per les següents “x” reiniciades o descongelat
Desinstal·lar
Per desinstal·lar deep freeze primer haurem d'escollir la opcio descongelat (Thawed) tal com hem explicat abans i reiniciar l'ordinador. Un cop fet seleccionem l'instal·lador i fem clic a Uninstall-> Finish.
Canviar paraula de pas:
Per canviar la paraula de pas hem d'entrar dins la configuració tal i com hem fet abans. Anem a la pestanya Contrasenya i aquí canviarem i confirmarem la nova contrasenya d'entrada.
Instal·lar per xarxa
La funció que ens permet instal·lar Deep Freeze en varis ordinadors per xarxa és la instal·lació silenciosa.
La comanda que hauríem de fer per realitzar-la seria:
“Lletradeldisc”:\”Rutadelacarpeta”\DF6Std.exe /install
Instal·lar en una imatge
Els passos per instal·lar Deep Freeze en una imatge seran:
Reiniciar l'ordinador amb l'estat Thawed (Descongelat)
Iniciar Deep Freeze.
Anar a la pestanya “Estado” i fer clic a Establecer indicador. Ara haurem de reiniciar el sistema.
Després de crear la imatge, haurem de reiniciar una altra vegada per tal de que el programa pugui detectar els cambis a la configuració del disc.
Deep Freeze Enterprise
Creació d'un programa d'instal·lació de Deep Freeze
Seleccionant la ultima pestanya trobem la opció de crear un executable d'instal·lació. Aquest executable que ens crearà ens instal·larà Deep Freeze de la mateixa manera que l'instal·lador normal però un cop instal·lat ja tindrem totes les configuracions anteriorment creades.
Paraules de pas. Tipus.
Deep Freeze ens permet fins a 15 contrasenyes, per poder crear-ne una anirem a la pestanya “configuración” i seguirem els següents passos.
Primer de tot haurem d'habilitar almenys uns línia, que serà la de la nostra contrasenya. Despres a la columna Tipo, haurem de seleccionar un dels 3 tipus que ens deixa: Estacion de trabajo( amb aquest paràmetre li podem marcar la opció Cambio de usuario, que li deixara a l'usuari cambiar la contrasenya), Línia de comandos i LanDesk.
Un cop triat el tipus li posem la contrasenya i li marquem un temps de duració o d'activació
Selecció d'unitats congelades
Dins encara de la pestanya Configuración trobem l'opció Unidades. Aquí ens ofereix de manera senzilla quines unitats congelem i quines no. Simplement marcarem la casella de totes aquelles unitats que volem congelar.
Creació d'un espai reservat sense congelar. Poseu un exemple.
Per crear un espai sense congelar (ThawSpace) dins la mateixa pestanya Unidades podem determinar-li quan d'espai assignarem a aquest espai, quin format i a quina partició.
Dins d'aquest espai es podran fer canvis encara que el sistema estigui congelat.
Manteniment en períodes establerts durant els quals es descongela la màquina.
Deep Freeze ens dona una opció per tal de poder fer un manteniment a la màquina congelada. Des de la pestanya Mantenimiento podem establir uns horaris en dies determinats en que la màquina quedarà descongelada. En aquest moments serà quan l'administrador realitzarà les tasque de manteniment i actualització del sistema i un cop acabi el termini tornarà a estar congelada.
Administració des de la consola
La enterprise console de Deep Freeze es una eina que ens mostra l'estat de totes les estacions de treball i permet a l'administrador executar tasques específiques. Des de la consola podem:
Instal·lació immediata, congelar, descongelar, actualitzar de manera dinàmica, reiniciar o apagar estacions de treball, actualització del software.
Tasques programades: wake on lan
Per crear una tasca programada utilitzarem l'Enterprise Console amb l'Assistent de tasques programades.
Dins l'administrador de tasques programades anem a Programador i dins de Red y Grupos farem boto dret a Programador de tareas i Agregar tarea. Aquí triarem Wake On LAN i farem siguiente. A continuació li posem un nom a la tasca. A la següent finestra li direm cada quan es podrà executar quina hora i quin dia.
Congelar un ordinador ens permet mantenir el nostre disc dur en el mateix estat. Això vol dir que des del punt en el que congelem l'ordinador no hi podran haver canvis de les àrees congelades o si més no, no tindran efecte ja que en la següent iniciada del PC es perdran els canvis.
Per tant congelarem un ordinador sempre i quan sapiguem que l'haurà de fer servir un gran nombre d'usuaris que no tenen nivell suficient per poder-lo fer servir amb compte i per tant hi hagi un gran nivell de possibles fallades.
Avantatges:
La gran avantatge és la protecció de dades que podem aconseguir respecte a fallades del sistema, virus o altres atacs.
Inconvenients:
En el cas de les actualitzacions importants del sistema operatius no les podrem fer si està congelat, o com a mínim no serviran ja que al reiniciar es perdrien.
Deep Freeze Standard
Congelar:
Per congelar amb Deep Freeze Standard tan sols haurem de instal·lar el programa. Un cop instal·lat haurem de reiniciar i un cop reiniciat ja estarà congelat.
Descongelar:
Per descongelar-lo haurem d'entrar a la configuració del programa. Per fer-ho fem doble clic sobre l'icona del costat del rellotge o be Ctrl+Alt+Shift+F6 per defecte.
Fem intro per què encara no hem assignat cap contrasenya. Dins la configuració podrem dir-li com s'iniciara, si congelat, congelat per les següents “x” reiniciades o descongelat
Desinstal·lar
Per desinstal·lar deep freeze primer haurem d'escollir la opcio descongelat (Thawed) tal com hem explicat abans i reiniciar l'ordinador. Un cop fet seleccionem l'instal·lador i fem clic a Uninstall-> Finish.
Canviar paraula de pas:
Per canviar la paraula de pas hem d'entrar dins la configuració tal i com hem fet abans. Anem a la pestanya Contrasenya i aquí canviarem i confirmarem la nova contrasenya d'entrada.
Instal·lar per xarxa
La funció que ens permet instal·lar Deep Freeze en varis ordinadors per xarxa és la instal·lació silenciosa.
La comanda que hauríem de fer per realitzar-la seria:
“Lletradeldisc”:\”Rutadelacarpeta”\DF6Std.exe /install
Instal·lar en una imatge
Els passos per instal·lar Deep Freeze en una imatge seran:
Reiniciar l'ordinador amb l'estat Thawed (Descongelat)
Iniciar Deep Freeze.
Anar a la pestanya “Estado” i fer clic a Establecer indicador. Ara haurem de reiniciar el sistema.
Després de crear la imatge, haurem de reiniciar una altra vegada per tal de que el programa pugui detectar els cambis a la configuració del disc.
Deep Freeze Enterprise
Creació d'un programa d'instal·lació de Deep Freeze
Seleccionant la ultima pestanya trobem la opció de crear un executable d'instal·lació. Aquest executable que ens crearà ens instal·larà Deep Freeze de la mateixa manera que l'instal·lador normal però un cop instal·lat ja tindrem totes les configuracions anteriorment creades.
Paraules de pas. Tipus.
Deep Freeze ens permet fins a 15 contrasenyes, per poder crear-ne una anirem a la pestanya “configuración” i seguirem els següents passos.
Primer de tot haurem d'habilitar almenys uns línia, que serà la de la nostra contrasenya. Despres a la columna Tipo, haurem de seleccionar un dels 3 tipus que ens deixa: Estacion de trabajo( amb aquest paràmetre li podem marcar la opció Cambio de usuario, que li deixara a l'usuari cambiar la contrasenya), Línia de comandos i LanDesk.
Un cop triat el tipus li posem la contrasenya i li marquem un temps de duració o d'activació
Selecció d'unitats congelades
Dins encara de la pestanya Configuración trobem l'opció Unidades. Aquí ens ofereix de manera senzilla quines unitats congelem i quines no. Simplement marcarem la casella de totes aquelles unitats que volem congelar.
Creació d'un espai reservat sense congelar. Poseu un exemple.
Per crear un espai sense congelar (ThawSpace) dins la mateixa pestanya Unidades podem determinar-li quan d'espai assignarem a aquest espai, quin format i a quina partició.
Dins d'aquest espai es podran fer canvis encara que el sistema estigui congelat.
Manteniment en períodes establerts durant els quals es descongela la màquina.
Deep Freeze ens dona una opció per tal de poder fer un manteniment a la màquina congelada. Des de la pestanya Mantenimiento podem establir uns horaris en dies determinats en que la màquina quedarà descongelada. En aquest moments serà quan l'administrador realitzarà les tasque de manteniment i actualització del sistema i un cop acabi el termini tornarà a estar congelada.
Administració des de la consola
La enterprise console de Deep Freeze es una eina que ens mostra l'estat de totes les estacions de treball i permet a l'administrador executar tasques específiques. Des de la consola podem:
Instal·lació immediata, congelar, descongelar, actualitzar de manera dinàmica, reiniciar o apagar estacions de treball, actualització del software.
Tasques programades: wake on lan
Per crear una tasca programada utilitzarem l'Enterprise Console amb l'Assistent de tasques programades.
Dins l'administrador de tasques programades anem a Programador i dins de Red y Grupos farem boto dret a Programador de tareas i Agregar tarea. Aquí triarem Wake On LAN i farem siguiente. A continuació li posem un nom a la tasca. A la següent finestra li direm cada quan es podrà executar quina hora i quin dia.
Còpies de Seguretat
Una copia de seguretat o backup, és un arxiu o un conjunt d'arxiu de dades que degut a la seva importància han de ser guardats en cas de la seva pèrdua.
La importància bàsica d'una copia de seguretat es la recuperació de dades en cas d'una fallada tècnica o la recuperació parcial d'arxius.
Aquestes còpies de seguretat les podem fer nosaltres manualment o configurar un programa per que ens les fagi cada cert temps.
Tipus de còpies
Existeixen diferents tipus de còpies, les quals les podem utilitzar segons les nostres necessitats. Ens podem trobar amb còpies:
Normal: Es aquella còpia que ens agafarà tots els directoris seleccionats.
Completa o còpia: Ens copiarà tota la informació emmagatzemada al sistema.
Incremental: Ens farà una còpia de tots aquells arxius nous després d'haver fet la primera còpia sense sobreescriure la ja existent.
Diferencial: Sobreescriu tota la informació modificada i agafarà la més recent.
Programes per fer còpies
El programa més conegut per fer còpies de seguretat i el que millor resultats i facilitats dona es el Norton Ghost. Com a inconvenient té que és de pagament i per tant només el podrem fer servir durant 30 dies si no comprem una llicència.
També tenim altrernatives dins del software lliure com ara el Cobyan9 i el SyncBack.
Per motius d'opcions i utilitats crec que ens podria anar millor el SyncBack però això va a gustos.
Amb el SyncBack podrem actualitzar les còpies ja fetes per tal de no haver de fer sempre les copies des de zero.
Per fer una copia seleccionem una de les opcions que ens dona en aquest cas "Backup the source directories including all its sub-directories".
D'aquesta manera aconseguirem una copia d'una carpeta i de totes les subcarpetes que contingui. Per contiuar apretem OK.
La importància bàsica d'una copia de seguretat es la recuperació de dades en cas d'una fallada tècnica o la recuperació parcial d'arxius.
Aquestes còpies de seguretat les podem fer nosaltres manualment o configurar un programa per que ens les fagi cada cert temps.
Tipus de còpies
Existeixen diferents tipus de còpies, les quals les podem utilitzar segons les nostres necessitats. Ens podem trobar amb còpies:
Normal: Es aquella còpia que ens agafarà tots els directoris seleccionats.
Completa o còpia: Ens copiarà tota la informació emmagatzemada al sistema.
Incremental: Ens farà una còpia de tots aquells arxius nous després d'haver fet la primera còpia sense sobreescriure la ja existent.
Diferencial: Sobreescriu tota la informació modificada i agafarà la més recent.
Programes per fer còpies
El programa més conegut per fer còpies de seguretat i el que millor resultats i facilitats dona es el Norton Ghost. Com a inconvenient té que és de pagament i per tant només el podrem fer servir durant 30 dies si no comprem una llicència.
També tenim altrernatives dins del software lliure com ara el Cobyan9 i el SyncBack.
Per motius d'opcions i utilitats crec que ens podria anar millor el SyncBack però això va a gustos.
Amb el SyncBack podrem actualitzar les còpies ja fetes per tal de no haver de fer sempre les copies des de zero.
Per fer una copia seleccionem una de les opcions que ens dona en aquest cas "Backup the source directories including all its sub-directories".
D'aquesta manera aconseguirem una copia d'una carpeta i de totes les subcarpetes que contingui. Per contiuar apretem OK.
Punts de restauració
Un punt de restauració és una còpia de seguretat de la informació del nostre sistema operatiu i es classifica per data i hora.
Aquestes còpies no tenen en compte els arxius personals de l'usuari com ara fitxers de text, documents, etc. per tant no és una mesura per recuperar dades d'aquests tipus.
Un punt de recuperació s'utilitza en el cas de que el sistema, per qualsevol motiu, ja sigui per virus, una mala configuració, etc. comença a treballar de manera inestable.
Restaurant un punt d'accés aconseguirem tornar a un estat anterior del sistema, el qual encara era estable.
D'aquest punts de restauració ni han de dos tipus, de manuals i d'automàtics.
Manuals: Els punts de restauració manuals els podem fer sempre que vulguem.
Automatics: Els crea automàticament es sistema operatiu cada cert període o també els fa abans d'instal·lar algun programa.En aquest cas podem programar-los per una hora o data en concret.
Crear un punt de restauració manualment ( Windows XP )
Anem a "Inicio -> Todos los Programas -> Accesorios -> Herramientas del Sistema -> Restaurar Sistema".
Un cop aquí anem a "Crear punto de restauración", la segona opció i fem "Siguiente". A continuació ens demanarà un nom per el punt de restauració, apuntem el que vulguem i li fem clic a "Crear". Automàticament el guardarà segons la data i el classificarà.
Restaurar un punt de recuperació ( Windows XP )
Per restaurar un punt de restauració anirem a "Inicio -> Todos los Programas -> Accesorios -> Herramientas del Sistema -> Restaurar Sistema" altre vegada.
Ara però, triarem la primera opció "Restaurar sistema a estado anterior"
Aquesta vegada ens apareixerà una finestra on hi veurem un calendari, i tots els punts de restauració que hi tenim ordenats per dies.
Aquí seleccionem el dia i el punt de restauració del dia que volem restaurar si es que en tenim més d'un.
Un cop seleccionat fem "Siguiente".
Es reiniciarà el sistema per tal d'acabar de restaurar el sistema. Un cop fet tornarem a l'estat del punt de restauració restaurat.
Aquestes còpies no tenen en compte els arxius personals de l'usuari com ara fitxers de text, documents, etc. per tant no és una mesura per recuperar dades d'aquests tipus.
Un punt de recuperació s'utilitza en el cas de que el sistema, per qualsevol motiu, ja sigui per virus, una mala configuració, etc. comença a treballar de manera inestable.
Restaurant un punt d'accés aconseguirem tornar a un estat anterior del sistema, el qual encara era estable.
D'aquest punts de restauració ni han de dos tipus, de manuals i d'automàtics.
Manuals: Els punts de restauració manuals els podem fer sempre que vulguem.
Automatics: Els crea automàticament es sistema operatiu cada cert període o també els fa abans d'instal·lar algun programa.En aquest cas podem programar-los per una hora o data en concret.
Crear un punt de restauració manualment ( Windows XP )
Anem a "Inicio -> Todos los Programas -> Accesorios -> Herramientas del Sistema -> Restaurar Sistema".
Un cop aquí anem a "Crear punto de restauración", la segona opció i fem "Siguiente". A continuació ens demanarà un nom per el punt de restauració, apuntem el que vulguem i li fem clic a "Crear". Automàticament el guardarà segons la data i el classificarà.
Restaurar un punt de recuperació ( Windows XP )
Per restaurar un punt de restauració anirem a "Inicio -> Todos los Programas -> Accesorios -> Herramientas del Sistema -> Restaurar Sistema" altre vegada.
Ara però, triarem la primera opció "Restaurar sistema a estado anterior"
Aquesta vegada ens apareixerà una finestra on hi veurem un calendari, i tots els punts de restauració que hi tenim ordenats per dies.
Aquí seleccionem el dia i el punt de restauració del dia que volem restaurar si es que en tenim més d'un.
Un cop seleccionat fem "Siguiente".
Es reiniciarà el sistema per tal d'acabar de restaurar el sistema. Un cop fet tornarem a l'estat del punt de restauració restaurat.
BIOS -Basic Input Output System-
La BIOS
No és res més que un codi gravat a una memòria ROM de l'ordinador que s'encarrega de localitzar i reconèixer tots els dispositius que necessitarà el sistema.
Aquest reconeixement de dispositius es fa en l'instant que es prem el botó d'engegada i es realitza la comprovació (POST: Power On Self Test)
Què es pot fer des de la BIOS
Des de la BIOS podem canviar l'ordre d'arrancada del sistema. Per defecte gairebé tots els ordinadors inicien des del disc dur però li podem també que abans iniciï des de CD o d'una altre unitat extraïble.
Una altre utilitat d'entrar a la BIOS és la possibilitat de canviar la hora i el dia. També ens permet visualitzar dades com les rpm del ventilador, temperatura del sistema, voltatges, etc.
Una altre opció que ens dona és optimitzar una mica el rendiment de la targeta gràfica assignant-li una part de la memòria RAM.
Accedir a la BIOS
Per accedir hem de prémer una tecla o combinació d'elles durant l'immediat inici de sistema. Aquesta tecles les podrem saber gràcies al manual del nostre ordinador o en alguns casos pot aparèixer durant l'inici. Algunes de les tecles més comunes son F1, F2, F10 o Supr.
Protegir la BIOS
Entrar a la BIOS és tan fàcil com saber la combinació de tecles que normalment sempre son les mateixes. Per això també tenim la opció de protegir o restringir l'entrada utilitzant una contrasenya.
Actualització de la BIOS
En el cas de plaques modernes aquesta actualització la realitza de forma automàtica i gairebé sense la intervenció de l'usuari. Això només en molts pocs casos per tant molts ho hauran de fer de manera manual.
Per fer-ho primer de tot ens hem de descarregar els arxius necessària des de la pagina oficial de la nostra placa. Un cop descarregats necessitarem un programa que s'encarregui de “flashejar” la BIOS amb la nova versió. També necessitem un disc d'arrancada amb una mida suficient per que hi càpiga l'actualització. Ara utilitzarem el programa que per flashejar la BIOS i un cop fet reinciarem el PC amb el disc d'arrancada. Quan iniciem ens demanarà si volem actualitzar la BIOS o instal·lar de nou. Hem de tenir en compte que si per qualsevol motiu se'ns interromp el procés podrem perdre tot l'equip.
No és res més que un codi gravat a una memòria ROM de l'ordinador que s'encarrega de localitzar i reconèixer tots els dispositius que necessitarà el sistema.
Aquest reconeixement de dispositius es fa en l'instant que es prem el botó d'engegada i es realitza la comprovació (POST: Power On Self Test)
Què es pot fer des de la BIOS
Des de la BIOS podem canviar l'ordre d'arrancada del sistema. Per defecte gairebé tots els ordinadors inicien des del disc dur però li podem també que abans iniciï des de CD o d'una altre unitat extraïble.
Una altre utilitat d'entrar a la BIOS és la possibilitat de canviar la hora i el dia. També ens permet visualitzar dades com les rpm del ventilador, temperatura del sistema, voltatges, etc.
Una altre opció que ens dona és optimitzar una mica el rendiment de la targeta gràfica assignant-li una part de la memòria RAM.
Accedir a la BIOS
Per accedir hem de prémer una tecla o combinació d'elles durant l'immediat inici de sistema. Aquesta tecles les podrem saber gràcies al manual del nostre ordinador o en alguns casos pot aparèixer durant l'inici. Algunes de les tecles més comunes son F1, F2, F10 o Supr.
Protegir la BIOS
Entrar a la BIOS és tan fàcil com saber la combinació de tecles que normalment sempre son les mateixes. Per això també tenim la opció de protegir o restringir l'entrada utilitzant una contrasenya.
Actualització de la BIOS
En el cas de plaques modernes aquesta actualització la realitza de forma automàtica i gairebé sense la intervenció de l'usuari. Això només en molts pocs casos per tant molts ho hauran de fer de manera manual.
Per fer-ho primer de tot ens hem de descarregar els arxius necessària des de la pagina oficial de la nostra placa. Un cop descarregats necessitarem un programa que s'encarregui de “flashejar” la BIOS amb la nova versió. També necessitem un disc d'arrancada amb una mida suficient per que hi càpiga l'actualització. Ara utilitzarem el programa que per flashejar la BIOS i un cop fet reinciarem el PC amb el disc d'arrancada. Quan iniciem ens demanarà si volem actualitzar la BIOS o instal·lar de nou. Hem de tenir en compte que si per qualsevol motiu se'ns interromp el procés podrem perdre tot l'equip.
jueves, 3 de junio de 2010
Imatges
Una imatge completa és una còpia exacte del que hi ha en un dispositiu: copia programes, arxius... tot. Per aquest motiu s'utilitzen per a fer còpies de seguretat
El programa més conegut per realitzar imatges de disc és el Norton Ghost.
Normalment es realitzen en un disc o una partició completa i es copien a un dispositiu extraible per tal de separar la informació a dos bandes o més.
El programa més conegut per realitzar imatges de disc és el Norton Ghost.
Normalment es realitzen en un disc o una partició completa i es copien a un dispositiu extraible per tal de separar la informació a dos bandes o més.
Per recuperar arxius...
Sempre ens ha passat que per error o per una fallada del sistema se'ns ha esborrat algun arxiu important. El Hiren's boot ens pot ajudar.
L'opció més senzilla és iniciant des del CD del Hiren's i seguir els passos següents:
Per recuperar un arxiu anirem a la opció 4.Recovery Tools i seguit a la 2.Active Recovery.
Un cop ens hagi carregat el programa seleccionarem la partició o el disc a on tinguem que recuperar arxius. Anirem a la barra de menus i dins de SCAN seleccionem Exhaustic Scan.
Ens mostrarà tots els arxius temporals i dades esborrades en una llista.
Seleccionem el que volem recuperar i fem Ctrl + U i seguidament ens demanarà a on el volem recuperar.
Reiniciem el sistema i veurem que l'arxiu estarà a la carpeta on l'hi hem especificat.
També tenim GetDataBack NTFS o GetDataBack FAT per intentar recuperar arxius sense haver d'iniciar des del sistema encara que és recomenat fer-ho per tenir més probabilitats d'aconseguir-ho.
L'opció més senzilla és iniciant des del CD del Hiren's i seguir els passos següents:
Per recuperar un arxiu anirem a la opció 4.Recovery Tools i seguit a la 2.Active Recovery.
Un cop ens hagi carregat el programa seleccionarem la partició o el disc a on tinguem que recuperar arxius. Anirem a la barra de menus i dins de SCAN seleccionem Exhaustic Scan.
Ens mostrarà tots els arxius temporals i dades esborrades en una llista.
Seleccionem el que volem recuperar i fem Ctrl + U i seguidament ens demanarà a on el volem recuperar.
Reiniciem el sistema i veurem que l'arxiu estarà a la carpeta on l'hi hem especificat.
També tenim GetDataBack NTFS o GetDataBack FAT per intentar recuperar arxius sense haver d'iniciar des del sistema encara que és recomenat fer-ho per tenir més probabilitats d'aconseguir-ho.
Eines de manteniment
Desfragmentador
La utilitat d'un desfragmentador de disc és ordenar parts desordenades i no seguides del mateix programa o arxiu. Amb això s'aconsegueix que les dades siguin més accessibles i rapides de llegir.
Ccleaner
Una de les funcions de Ccleaner és eliminiar fitxers temporals o altres restes de programes desinstal·lats, etc. El que fa és millorar la velocitat del sistema deixant més net el disc dur. Per altre banda també ens pot netejar l'historial del navegador i també compta amb una utilitat de neteja d'entrades del registre que no es fagi servir.
Scandisk
Comprova la integritat de la superfície física del disc dur i també la d'arxiu emmagatzemats. Amb aquestes comprovacions podem determinar possibles fallades del disc i evitar-les.
Consola de recuperació
La consola de recuperació ens permet executar una serie d'eines per solucionar problemes habituals a l'inici del S.O. Des d'allà podem habilitar i deshabilitar serveis, formar, llegir i escriure dades al disc o altres tasques administratives.
Inici en mode segur.
A l'hora d'iniciar un sistema operatiu per defecte ens el carregarà de forma normal però per diverses causes pot ser que l'hagem d'iniciar en mode segur. En aquest mode tan sols es carreguen els controladors minims perquè es pugui iniciar el sistema operatiu com per exemple de la gràfica.
domingo, 30 de mayo de 2010
lunes, 12 de abril de 2010
Particions de disc
Les particions de disc són parts que s'agafen d'un disc i es fan independents de les altres. Hi ha tres tipus de particions:
Partició primària: aquesta partició és la real, és a dir, la que apareixerà a la Master boot record i de les quals no n¡hi podrà haver més de 4.
Partició extesa: és la partició que fa veure que només n'hi ha una (al Master boot record) però en el seu interior n'hi poden haver tantes com es desitgi, de particions, fet que no és massa viable ja que pot portar-nos problemes.
Partició lògica: aquestes particions es troven dins les particions exteses i no poden sobrepassar les 23. S'els pot assignar un sistema d'arxius independent del que tingui la partició extesa a la que pertanyen.
Cada partició pot tenir un format de fitxers determinat, d'entre els quals els més coneguts són: ext2, ext3, HFS, HFS+, FAT32 i NTFS.
La BIOS en rebre els senyals de que totes les tensions i voltatges són correctes, s'encarrega de buscar per tots els dipositius, inclosos els discs durs, els sistemes operatius que hi ha disponibles. En trobar-se amb el Master boot record que té el disc dur, ens mostra un menú on ens deixa escollir entre els 4 que podrem tenir (si n'hi ha un, l'iniciarà automàticament). Evidentment, si inicia automàticament amb un i no ha de mostrar-nos el menú, l'arrencada de l'equip serà molt més ràpida.
Partició primària: aquesta partició és la real, és a dir, la que apareixerà a la Master boot record i de les quals no n¡hi podrà haver més de 4.
Partició extesa: és la partició que fa veure que només n'hi ha una (al Master boot record) però en el seu interior n'hi poden haver tantes com es desitgi, de particions, fet que no és massa viable ja que pot portar-nos problemes.
Partició lògica: aquestes particions es troven dins les particions exteses i no poden sobrepassar les 23. S'els pot assignar un sistema d'arxius independent del que tingui la partició extesa a la que pertanyen.
Cada partició pot tenir un format de fitxers determinat, d'entre els quals els més coneguts són: ext2, ext3, HFS, HFS+, FAT32 i NTFS.
La BIOS en rebre els senyals de que totes les tensions i voltatges són correctes, s'encarrega de buscar per tots els dipositius, inclosos els discs durs, els sistemes operatius que hi ha disponibles. En trobar-se amb el Master boot record que té el disc dur, ens mostra un menú on ens deixa escollir entre els 4 que podrem tenir (si n'hi ha un, l'iniciarà automàticament). Evidentment, si inicia automàticament amb un i no ha de mostrar-nos el menú, l'arrencada de l'equip serà molt més ràpida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
